El professorat valencià enfrontem unes condicions laborals cada vegada pitjors. En un context de congelació de salaris, manca de personal, infraestructures inadequades, tasques i burocràcies cada vegada més desorbitades, atac constant a l’educació pública i a la llengua i promoció mercantil de l’educació privada, com a docents tenim molt pel que lluitar.
Els mesos vinents estaran marcats per un calendari de mobilitzacions al nostre sector.
Les reivindicacions són clares: pujada de salaris, almenys al nivell de pujada de l’IPC, contractació de professorat i conseqüent baixada de ràtios immediata; inversió necessària en infraestructures i seguretat; disminució de la sobrecàrrega de treball burocràtic i docent: promoció del valencià en tant que llengua cooficial minoritzada.
Aquestes reivindicacions no són aleatòries, són els drets laborals bàsics del professorat i les condicions necessàries per a poder dur a terme una educació pública de qualitat i amb garanties per als fills i les filles del poble treballador valencià.
Des del PCTE volem saludar i celebrar la unitat sindical que precedeix el calendari de mobilitzacions: independentment del sindicat al qual s’estiga afiliada, i també si no s’està afiliat a cap, la unitat i participació de tot el professorat és crucial per assolir els objectius de les mobilitzacions.
Hem de fugir de les vagues simbòliques, convocades des de les direccions sindicals sense consulta, sense treball informatiu i organitzatiu als centres d’estudi. Aquest cicle de mobilitzacions obri una porta important per a la participació massiva de les plantilles als sindicats i a les assemblees de centre. Convoquem assemblees a tots els centres, participem en elles, donem-li sentit, organitzem les reivindicacions! Que cada centre siga un lloc de debat de la tàctica de la lluita docent, un lloc d’organització de l’ofensiva pel salari i les condicions dignes!
Amb unitat sindical, amb la participació massiva en assemblees de treballadors, encarem la vaga l’11 de desembre i les que vindran amb un objectiu ben clar: que Conselleria s’assega a negociar amb nosaltres la pujada de salari, la contractació de professorat, la inversió en infraestructures.
Però no ens quedem ací: la proposta política del PCTE pretén superar la supeditació de l’educació i les condicions laborals del sector a les lleis del capitalisme: proposem una educació totalment pública, gratuïta, mixta, laica i presencial, des de l’escola bressol fins a la universitat, on els drets laborals i la qualitat docent no siguen negociables, en estreta relació amb la planificació econòmica, la investigació científica i la creació artística, totes elles públiques.
Colze a colze i classe contra classe, edifiquem l’educació que mereixem!
Endavant la lluita del professorat valencià!