Després de mesos de negociacions, el Govern de la Generalitat ha arribat a un acord de pressupostos amb ERC i En Comú Podem que facilita que es pugui acabar esgotant la legislatura.
La posició del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya al respecte d’aquesta nova llei de pressupostos és clara: la burgesia en surt reforçada i beneficiada i la classe obrera en pagarà les conseqüències.
Tota llei de pressupostos pot presentar millores parcials i de caràcter conjuntural que millorin alguna esfera de la vida de la classe però la qüestió no radica aquí. Radica en el que implica en la seva globalitat, la facilitació de la governabilitat de les postures de la patronal, en la consolidació de la transmissió de les rentes del treball al capital, en la participació del sector públic en el manteniment dels beneficis privats i en assegurar, en darrera instància, que res no canviï, cosa que implica que la burgesia guanyi i la classe obrera segueixi subordinada.
Defensar les “suposades millores parcials” com a excusa per a la defensa del conjunt forma part de les polítiques de l’esquerra parlamentària, submisa als dictats de la patronal. Suposa una política socialdemòcrata de desmobilització conscient de la nostra classe sota l’argument del bon fer i la confiança cap als “bons” gestors de la negociació. Suposa seguir confiant en els sectors de l’aristocràcia obrera que lideren les grans organitzacions sindicals i gestionen l’esquerra a l’esquerra del PSOE, i suposa un major debilitament del moviment obrer i sindical.
Entrant una mica més en aquesta llei concreta, les mesures principals que contenen els acords serien la línia del tren orbital, la major presencia del Govern en la governança de l’Aeroport, la Zona Franca i la gestió de les inversions de l’Estat, l’augment de pressupost per a l’Agència Tributaria de Catalunya i diverses mesures que, presumptament, van dirigides a limitar la compra especulativa d’habitatge, entre d’altres qüestions. Però, què hi ha realment darrere de tot això?
Sense anar més lluny, el projecte de tren orbital implicarà una inversió de més de 5000 milions d’euros, més de la meitat de la inversió en Rodalies durant els darreres 10 anys. Aquest projecte no suposarà, en cap cas, una millora en la precària infraestructura ferroviària que han d’agafar milers de treballadors cada dia. S’obvia en aquest cas que la manca d’inversió continuada a la xarxa i l’externalització del manteniment de la mateixa estan darrera dels greus problemes que patim a dia d’avui en la infraestructura ferroviària, mentre s’engreixen els beneficis de la patronal a través de la transferència de fons públics a fons privats, a través dels concursos públics.
L’augment de la presència del Govern en els òrgans de governança de la Zona Franca i l’Aeroport no suposa un canvi de les dinàmiques específiques que es prenen en ambdós, ja que les empreses seguiran creixent en base a l’explotació dels obrers que hi treballem i es continuarà dificultant l’organització obrera, vulnerant així els nostres drets associatius i de lluita.
Les mesures acordades per a habitatge resulten profundament paradigmàtiques de qui té el poder i contra qui s’exerceix. Invertir en rehabilitar habitatges és una forma de transferir, com en el cas del tren orbital, fons públics a mans privades, a les empreses d’instal·lacions domèstiques, facilitant la revalorització dels habitatges rehabilitats i la seva reapropiació per part dels inversors i rendistes, tensionant així, encara més, el mercat d’habitatge. Invertir en el pla de barris i en els petits municipis va en la mateixa línia, en acabar de fer atractius els llocs on el mercat encara no està suficientment tensionat, com ja va passar amb les superilles a Barcelona.
La creació d’un càrrec específic per aplicar la llei d’habitatge mostra, justament, què tan inoperativa ha estat resultant aquesta durant els últims anys, tenint els propietaris, rendistes i les immobiliàries carta blanca per especular amb l’habitatge. La llei per dificultar la compra especulativa d’habitatge només podrà suposar un petit fre en la tendència actual, no un revés, ja que serà redactada pel mateix Govern que defensa als especuladors i rendistes, que permet l’execució de 25 desnonaments cada dia.
Per últim, aquesta llei de pressupostos no posa cap mesura concreta que millori estructuralment els serveis públics de Catalunya, ignorant una vegada més als treballadors sanitaris i del sector educatiu, entre d’altres, que porten mesos ja organitzant-se i mobilitzant-se, no només per millorar les seves condicions laborals, sinó també per millorar els serveis. Mentre els diners falten per a millorar la sanitat i l’educació públiques, que continuen en una situació d’empitjorament, sembla ser que sí que hi són per reforçar el cos dels Mossos d’Esquadra, preparant les institucions per a fer front a les mobilitzacions que vindran i aplanant el camí a la reacció.
La gestió capitalista expressada per l’ala esquerre del Parlament de Catalunya, gestiona i reparteix els beneficis i la riquesa entre la classe capitalista, situant a la classe obrera en una posició cada cop més desfavorable.
Davant d’aquesta situació, el Partit Comunista es posiciona frontalment en contra dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, uns pressupostos al servei de la patronal i en contra dels interessos de la classe obrera i, per tot això, ferm una crida al conjunt dels treballadors i treballadores a organitzar-nos als centres de treball, plantar cara i lluitar per conquerir el poder polític i establir els nostres propis Pressupostos.
Colze a colze i classe contra classe.