En les darreres setmanes la delinqüència a Barcelona ha estat un dels principals temes de portada de diaris i telenotícies. Diversos han estat els mitjans de comunicació i tornaveus que han col·laborat en promoure una sensació de por i inseguretat entre la població de la capital. Però a qui beneficia aquesta por? Quins resultats se’n volen treure?
No és la primera vegada, ni la darrera, que s’exalta la sensació d’inseguretat entre la població de Barcelona. Recordem que, quan a principis de segle es volia introduir l’Ordenança del Civisme, abans es va promoure des dels mitjans de comunicació i de manera concertada l’augment del “botellón”. I, quelcom que a Barcelona era bastant insignificant, en un estiu va convertir-se en la nova moda. Dos districtes van ser els més afectats tant per les notícies com per l’Ordenança: Gràcia i Ciutat Vella. Des de llavors en aquests dos districtes ha augmentat el turisme i l’especulació urbanística. La patronal ha guanyat i el veïnat no para d’emigrar.
Actualment, des de certs sectors s’està duent una campanya mediàtica sobre la inseguretat, de caràcter xenòfob, amb l’objectiu d’atacar el govern de Colau i fer avançar posicions reaccionàries. Per exemple, ho hem vist amb el tema dels manters. Davant d’això, el govern de Colau, enlloc de plantar cara i anar a l’arrel del problema, ha acabat acceptant el discurs hegemònic, entregant les competències de seguretat al PSC i posant al front de la seguretat un reaccionari com Albert Batlle. Així doncs, la campanya de la por ha tingut èxit i tot el debat es centra en l’augment dels cossos policials. El PCTC no aposta per l’augment dels efectius policials, ja que això s’acaba tornant contra el moviment obrer i popular. El PCTC lluita per un canvi polític radical, per una política que asseguri l’habitatge, que asseguri els recursos energètics i el conjunt de serveis bàsics i recursos necessaris per poder viure dignament. Ada Colau i els Comuns són presa de les contradiccions del seu discurs i no poden millorar la situació actual perquè aposten plenament pel sistema capitalista. No es pot parlar de solucionar el problema de l’habitatge a Barcelona i al mateix temps està a favor de les polítiques de liberalització del sòl públic promogudes pel PSOE i el PP als anys 80 i 90. La resta de partits institucionals aprofiten les contradiccions dels Comuns per carregar i afavorir determinats interessos, però ells també són part del problema.
Des del PCTC apostem perquè els recursos policials existents actualment enfoquin la seva energia en perseguir les màfies emparades que mercadegen amb drogues i persones a Barcelona, i critiquem durament les posicions xenòfobes i reaccionàries que han promogut els diversos partits del consistori municipal en les seves pugnes interburgeses.
Per uns barris dignes,
Ni droga ni especuladors!
Barcelona, 9 de setembre de 2019
Cèl·lula de Barcelona