Skip to main content

[CATALÀ]

Catalunya i la resta de l’Estat porten més de sis mesos submergits en una de les pitjors crisis econòmiques de la seva Història. Els gairebé vuit mesos transcorreguts des d’aquell 14 de març en el qual el Govern central declarava l’Estat d’alarma i el primer confinament domiciliari han suposat un valuós ensenyament per a la classe obrera que ha de servir per a posar-nos en alerta davant el que està per venir.

Aquell primer confinament domiciliari acabava el 21 de juny i no ho feia perquè tots els indicadors sanitaris ho aconsellessin, sinó com a resultat de les intenses pressions de la patronal i, en particular, de la patronal del sector turístic que volia salvar la temporada estiuenca costés el que costés.

Des del 14 juliol la corba de contagis no ha deixat de pujar i, des de llavors, la política comunicativa del Govern català ha vingut marcada per un intent de responsabilitzar a la classe obrera en general, i als joves en particular, de l’augment de casos. En conseqüència, s’han succeït els decrets i les resolucions dirigides a restringir la vida dels treballadors i, gradualment, s’ha prohibit beure, menjar i fumar al carrer; s’han tancat els bars i restaurants; s’han clausurat els establiments esportius i culturals; s’ha establert el toc de queda nocturn; se’ns ha confinat en els municipis; i s’han restringit les reunions a les sis persones mentre es continua cridant a crear “bombolles de convivència” i bàsicament a aïllar-nos del nostre entorn social per a prevenir els contagis. Aquestes “bombolles de convivència”, al mateix temps que perjudiquen les relacions socials fonamentals per al desenvolupament de la nostra personalitat i per a tenir una vida sana, es mostren clarament insuficients per a limitar l’expansió del virus perquè la “bombolla” no és efectiva en haver de relacionar-nos diàriament amb persones desconegudes per motius de treball o en el transport.

Aquestes mesures no poden ser analitzades de forma aïllada. El Govern català les està prenent sota la bandera de la lluita contra la pandèmia, però la veritat és que les veus dels “experts”, tantes vegades invocats en els comunicats oficials i en la premsa, coincideixen a assenyalar que alguns dels principals focus de contagis, amb diferència, són l’entorn laboral i el transport. En tots dos, les mesures del Generalitat són clarament insuficients i queden rotundament minimitzades per les contundents decisions preses en l’àmbit de l’oci i de la vida personal dels treballadors.

Així, l’última Resolució SLT/2700/2020 del 29 d’octubre només crida les empreses a “limitar al màxim la mobilitat laboral”, a “adoptar mesures neteja i desinfecció” i a “adoptar mesures per a evitar la coincidència massiva de persones”. La realitat diària parla d’insuficients Inspectors per a garantir el compliment de la normativa relativa a la prevenció de riscos laborals, de treballadors als quals s’obliga a acudir al centre amb PCR positiva sota amenaça d’acomiadament, de contactes de possibles positius treballant amb normalitat i de gent apinyada en el transport públic per a acudir cada matí a treballar. Per no parlar de la reducció de la quarantena obligatòria, aplicada per la Generalitat, a deu dies per als positius de COVID-19.

Respecte a això últim, la citada Resolució, com totes les anteriors, no fa absolutament res per a solucionar el problema i així situa no sols que l’oferta de transports continuarà sent l’habitual, sinó que a més “es pot ajustar l’oferta en (…) caps de setmana”.

El contrast entre el nombre de mesures contingudes en les Resolucions i els Decrets de la Generalitat per a reduir l’increment dels contagis en l’àmbit laboral o dels transports i el nombre de mesures destinades a disminuir l’àmbit social dels treballadors fora del treball és abismal i ha estat denunciat pel Partit sota la consigna “Amuntegats per a treballar, confinats per a viure”, que resumeix de manera sintètica el que els capitalistes volen per a nosaltres.

S’acosta l’ hivern i amb ell un nou cop de la Covid-19, que s’ajuntarà amb la grip estacional. La sanitat catalana no està preparada per a afrontar aquesta pandèmia i no ho està perquè porta dècades sent desmantellada i venuda a trossos al capital privat. Les conseqüències estan a la vista, tenint la nostra sanitat una inversió per càpita insuficient, així com un nombre de professionals mèdics i d’infermeria insuficients. El mateix succeeix amb els llits en planta i en l’UCI.

Lluny de voler solucionar-ho, a Catalunya s’inverteix el 25,1% de la partida sanitària dels pressupostos a pagar a empreses privades que absorbeixen la nostra sanitat a través de nombroses fórmules (fundacions, consorcis, concessions administratives, etc.). Una part important dels Centres d’Atenció Primària (CAP), claus per a detenir la Covid-19, estan en mans privades.

Davant els brutals efectes de la Covid-19 la reacció del Govern ha estat aprofundir en el procés privatitzador, mantenint a la sanitat privada o concertada en una situació de privilegi. Mentre s’obliga els centres públics a ocupar-se de la major part dels casos de Covid-19, molt més allà de les seves capacitats reals, als hospitals privats continua havent-hi -com va haver-hi en el pic de la primera onada a la primavera- desenes de llits buits tant en planta com en les UCI.

Al juliol, diversos periòdics van destapar la notícia que durant la primera onada la sanitat privada havia rebut 12,3 milions d’euros a canvi d’acollir a uns pocs pacients Covid. En el cas dels pacients ingressats en UCI, la suma ascendia a més de 40.000 euros per pacient.

Els següents mesos es caracteritzaran per un aprofundiment d’aquesta tendència assenyalada. Tots els escenaris són possibles i estan sobre la taula, inclòs el confinament domiciliari. L’única cosa que queda fora del ventall de possibilitats és la posada de la sanitat privada sota control públic, augmentar la freqüència en el transport públic i sancionar a totes les empreses privades que incompleixin les normatives de sanitat.

Sent així, és previsible que s’incrementin les protestes dels treballadors i el Govern es prepara per a fer-los front sota la bandera de la “lluita contra la pandèmia”, en nom de la qual es restringeixen les concentracions, mobilitzacions i vagues.

La resposta a les mesures de la Generalitat no ha de donar-se sota les claus en què s’han mogut algunes de les protestes recentment esdevingudes a Catalunya de reivindicació de la nostra “llibertat individual”. Cal denunciar les mesures de la Generalitat per classistes i per mantenir fora de perill els beneficis empresarials mentre ens condemnen a centenars de milers de treballadors a la ruïna i al silenci, obligant-nos a moure’ns amb el cap cot de casa al treball i del treball a casa mentre es moren centenars dels nostres.

Aquest hivern, la classe obrera respondrà a les mesures classistes de la Generalitat en els centres de treball i als carrers amb lluita organitzada. No pagarem la seva gestió ni amb les nostres vides ni amb els nostres drets!

12 de novembre de 2020

Comitè Nacional del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya

[CASTELLANO]

 Medidas de la Generalitat contra la COVID: ¡no dejaremos que el peso de la pandemia caiga sobre la clase obrera para proteger los beneficios empresariales!

Catalunya y el resto del Estado llevan más de seis meses sumergidos en una de las peores crisis económicas de su historia. Los casi ocho meses transcurridos desde aquel 14 de marzo en el que el Gobierno central declaraba el Estado de alarma y el primer confinamiento domiciliario han supuesto una valiosa enseñanza para la clase obrera que debe servir para ponernos en alerta ante lo que está por venir.

Aquel primer confinamiento domiciliario terminaba el 21 de junio y no lo hacía porque todos los indicadores sanitarios lo aconsejasen, sino como resultado de las intensas presiones de la patronal y, en particular, de la patronal del sector turístico que quería salvar la temporada veraniega a toda costa.

Desde el 14 julio la curva de contagios no ha cesado de subir y, desde entonces, la política comunicativa del Govern català ha venido marcada por un intento de responsabilizar a la clase obrera en general, y a los jóvenes en particular, del aumento de casos. En consecuencia, se han sucedido los decretos y las resoluciones dirigidas a restringir la vida de los trabajadores y, gradualmente, se ha prohibido beber, comer y fumar en la calle; se han cerrado los bares y restaurantes; se han clausurado los establecimientos deportivos y culturales; se ha establecido el toque de queda nocturno; se nos ha confinado en los municipios; y se han restringido las reuniones a las seis personas mientras se sigue llamando a crear “burbujas de convivencia” y básicamente a aislarnos de nuestro entorno social para prevenir los contagios. Estas “burbujas de convivencia”, al mismo tiempo que dañan las relaciones sociales fundamentales para el desarrollo de nuestra personalidad y para tener una vida sana, se muestran claramente insuficientes para limitar la expansión del virus, pues la “burbuja” no es efectiva al tener que relacionarnos diariamente con personas desconocidas por motivos de trabajo o en el transporte.

Estas medidas no pueden ser analizadas de forma aislada. El Govern català las está tomando bajo la bandera de la lucha contra la pandemia, pero lo cierto es que las voces de los “expertos”, tantas veces invocados en los comunicados oficiales y en la presa, coinciden en señalar que algunos de los principales focos de contagios, con diferencia, son el entorno laboral y el transporte. En ambos, las medidas del Generalitat son claramente insuficientes y quedan rotundamente empequeñecidas por las contundentes decisiones tomadas en el ámbito del ocio y de la vida personal de los trabajadores.

Así, la última Resolución SLT/2700/2020 de 29 de octubre sólo llama a las empresas a “limitar al máximo la movilidad laboral”, a “adoptar medidas limpieza y desinfección” y a “adoptar medidas para evitar la coincidencia masiva de personas”. La realidad diaria habla de insuficientes Inspectores para garantizar el cumplimiento de la normativa relativa a la prevención de riesgos laborales, de trabajadores a los que se obliga a acudir al centro con PCR positiva bajo amenaza de despido, de contactos de posibles positivos trabajando con normalidad y de gente apiñada en el transporte público para acudir cada mañana a trabajar. Por no hablar de la reducción de la cuarentena obligatoria, aplicada por la Generalitat, a diez días para los positivos de COVID-19.

Respecto a esto último, la citada Resolución, como todas las anteriores, no hace absolutamente nada para solucionar el problema y así sitúa no sólo que la oferta de transportes seguirá siendo la habitual, sino que además “se puede ajustar la oferta en (…) fines de semana”.

El contraste entre el número de medidas contenidas en las Resoluciones y los Decretos de la Generalitat para atajar el incremento de los contagios en el ámbito laboral o de los transportes, y el número de medidas destinadas a estrechar el ámbito social de los trabajadores fuera del trabajo, es abismal y ha sido denunciado por el Partido bajo la consigna “Hacinados para trabajar, confinados para vivir”, que resume de forma sintética lo que los capitalistas quieren para nosotros.

Se acerca el invierno y con él un nuevo golpe de la Covid-19, que se juntará con la gripe estacional. La sanidad catalana no está preparada para afrontar esta pandemia y no lo está porque lleva décadas siendo desmantelada y vendida a trozos al capital privado. Las consecuencias están a la vista, teniendo nuestra sanidad una inversión per càpita insuficiente, así como un número de profesionales médicos y de enfermería insuficientes. Lo mismo sucede con las camas en planta y en la UCI.

Lejos de querer solucionarlo, en Catalunya se invierte el 25,1 % de la partida sanitaria de los presupuestos en pagar a empresas privadas que fagocitan nuestra sanidad a través de numerosas fórmulas (fundaciones, consorcios, concesiones administrativas, etc.). Una parte importante de los Centros de Atención Primaria (CAP), claves para detener a la COVID-19, están en manos privadas.

Ante los brutales efectos de la COVID-19 la reacción del Govern ha sido ahondar en el proceso privatizador, manteniendo a la sanidad privada o concertada en una situación de privilegio. Mientras se obliga a los centros públicos a ocuparse de la mayor parte de los casos de COVID-19, mucho más allá de sus capacidades reales, en los hospitales privados sigue habiendo -como hubo en el pico de la primera ola en primavera- decenas de camas vacías, tanto en planta como en las UCI.

En julio, diversos periódicos destaparon la noticia de que durante la primera ola la sanidad privada había recibido 12,3 millones de euros a cambio de acoger a unos pocos pacientes COVID. En el caso de los pacientes ingresados en UCI, la suma ascendía a más de 40.000 euros por paciente.

Los siguientes meses se caracterizarán por una profundización de esta tendencia señalada. Todos los escenarios son posibles y están sobre la mesa, incluido el confinamiento domiciliario. Lo único que queda fuera del abanico de posibilidades es la puesta de la sanidad privada bajo control público, aumentar la frecuencia en el transporte público y sancionar a todas las empresas privadas que incumplan las normativas de sanidad.

Siendo así, es previsible que se incrementen las protestas de los trabajadores y el Govern se prepara para hacerles frente bajo la bandera de la “lucha contra la pandemia”, en nombre de la cual se restringen las concentraciones, movilizaciones y huelgas.

La respuesta a las medidas de la Generalitat no debe darse bajo las claves en que se han movido algunas de las protestas recientemente acontecidas en Catalunya de reivindicación de nuestra “libertad individual”. Hay que denunciar las medidas de la Generalitat por clasistas y por mantener a salvo los beneficios empresariales mientras nos condenan a centenares de miles de trabajadores a la ruina y al silencio, obligándonos a movernos con la cabeza gacha de casa al trabajo y del trabajo a casa mientras se mueren centenares de los nuestros.

Este invierno, la clase obrera responderá a las medidas clasistas de la Generalitat en los centros de trabajo y en las calles con lucha organizada. ¡No pagaremos sugestión ni con nuestras vidas ni con nuestros derechos!

12 de noviembre de 2020

Comité Nacional del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya