CatalunyaTerritorios

La huelga de BIC GRAPHIC

By 25 mayo 2021 No Comments

Tras días de tensiones, movilizaciones y una huelga, la asamblea de trabajadores de BIC Graphic ha aceptado un acuerdo con la empresa que rebaja de 52 a 44 los despidos. Es una nueva derrota de nuestra clase, a pesar de los esfuerzos puestos por el conjunto de trabajadores y trabajadoras. La lucha de Bic Graphic sigue la estela de tantas otras de nuestro tiempo, con la de Nissan como caso paradigmático. Ante los ataques de la patronal, que tiene a su servicio todas las nuevas regulaciones y leyes que le dan plenos poderes respecto a sus trabajadores, la clase obrera no está siendo capaz de organizar una resistencia eficaz. Cuando la empresa se dispone a realizar ataques como el que hemos presenciado es porque sabe que ya lo tiene todo ganado de ante mano, y entonces la única salida de los trabajadores es negociar cuántos de sus compañeros acabarán siendo sustituidos a medio plazo para trabajadores temporales sin derechos. La conclusión que debemos sacar es que si queremos ganar la guerra hay que prepararse en tiempos de «paz».

Los costes de las huelgas no son bajos y más aún en unos tiempos donde todo quiebra y donde cada día que pasa la situación laboral para la clase obrera es más y más dura. Los comunistas estamos a favor de cualquier mejora que los trabajadores alcancen a raíz de la lucha obrera y sindical y las consideramos como una pequeña victoria, pero no tenemos que perder de vista que con esto no basta, que hay que dar pasos más importantes para poner contra las cuerdas a los que nos quieren enviar a las colas del INEM.

Ellos (que no trabajan) deciden en base a sus beneficios cuando les hacemos falta y cuando no y bajo qué condiciones trabajamos, las cuales cada día que pasa son más precarias. Debemos tratar de trabajar de cara al futuro para evitar que más empresas como BIC pongan en marcha planes de despidos masivos como el actual y menos en la situación de crisis generalizada del sistema que estamos viviendo. La manera más eficaz de hacerlo es estando bien organizados e ir todos a una, teniendo nuestros objetivos bien claros ya que cuando nos enfrentamos a la patronal ésta se presenta siempre organizada, con poder para hacer y deshacer a su antojo y con el apoyo incondicional del gobierno de turno.

Ya está bien. Esta vez los trabajadores de BIC Graphic han sido capaces de organizar una huelga que ha servido para presionar a la patronal y hacer que ésta se siente en una mesa de negociación para alcanzar un acuerdo menos lesivo, pero hace falta más solidaridad y organización obrera. Hacen falta más trabajadores afiliados a los sindicatos, se necesitan más asambleas donde se discuta y se decida sobre todo lo que nos afecta, se necesitan cajas de resistencia que ayuden a los trabajadores afectados por la huelga a soportar con más facilidad sus duras consecuencias, hay que concienciar a todos los trabajadores y trabajadoras de que si nos tocan a uno, nos tocan a todos y de la importancia de que tomemos el relevo de nuestros compañeros y compañeras y nos organizamos en nuestro centro del trabajo. Esto es lo que verdaderamente los presiona y les da miedo, porque ellos saben sobradamente que este es el camino directo hacia la victoria de nuestros intereses como clase obrera.

¡Hagamos de cada huelga una Canadiense!

¡Organizados somos imparables!

¡O ellos o nosotros!

Tarragona, 22 de mayo de 2021

Célula de Tarragona del PCTC


La vaga de BIC GRAPHIC

Després de dies de tensions, mobilitzacions i una vaga, l’assemblea de treballadors de BIC Graphic ha acceptat un acord amb l’empresa que rebaixa de 52 a 44 els acomiadaments. És una nova derrota de la nostra classe, malgrat els esforços posats pel conjunt de treballadors i treballadores. La lluita de Bic Graphic segueix l’estela de tantes altres del nostre temps, amb la de Nissan com a cas paradigmàtic. Davant els atacs de la patronal, que té al seu servei totes les noves regulacions i lleis que li donen plens poders respecte els seus treballadors, la classe obrera no està sent capaç d’organitzar una resistència eficaç. Quan l’empresa es disposa a realitzar atacs com el que hem presenciat és perquè sap que ja ho té prèviament tot guanyat, i llavors l’única sortida dels treballadors és negociar quants dels seus companys acabaran sent substituïts a mig termini per treballadors temporals sense drets. La conclusió que hem de treure és que si volem guanyar la guerra ens hem de preparar en temps de “pau”.

Els costos de les vagues no són baixos, i més en uns temps on tot fa fallida i on cada dia que passa la situació laboral per la classe obrera és més i més dura. Els comunistes estem a favor de qualsevol millora que els treballadors aconsegueixin arrel de la lluita obrera i sindical i les considerem com una petita victòria, però no hem de perdre de vista que amb això no n’hi ha prou, que cal fer passos més importants per a posar contra les cordes als qui ens volen enviar a les cues de l’INEM. 

Ells (que no treballen) decideixen en base als seus beneficis quan els fem falta i quan no i sota quines condicions treballem, les quals cada dia que passa són més precàries. Hem de mirar de treballar de cara al futur per a evitar que més empreses com BIC posin en marxa plans d’acomiadaments massius com l’actual i encara menys en la situació de crisi generalitzada del sistema que estem vivint. La manera més eficaç de fer-ho és estant ben organitzats i anar tots a una, tenint els nostres objectius ben clars ja que quan ens enfrontem a la patronal, i aquesta es presenta sempre organitzada, amb poder per fer i desfer al seu gust i amb el suport incondicional del govern de torn. 

Ja està bé. Aquest cop els treballadors de BIC Graphic han sigut capaços d’organitzar una vaga que ha servit per a pressionar a la patronal i fer que aquesta s’assegui a una taula de negociació per a aconseguir un acord menys lesiu, però cal més solidaritat i organització obrera. Calen més treballadors afiliats als sindicats, calen més assemblees on es discuteixi i es decideixi sobre tot el que ens afecta, calen caixes de resistència que ajudin als treballadors afectats per la vaga a suportar amb més facilitat les seves dures conseqüències, cal conscienciar a tots els treballadors i treballadores de que si ens toquen a un, ens toquen a tots i de la importància de que agafem el relleu dels nostres companys i companyes i ens organitzem en el nostre centre de treball. Això és el que verdaderament els pressiona i els fa por, perquè ells saben sobradament que aquest és el camí directe cap a la victòria dels nostres interessos com a classe obrera.

Fem de cada vaga una Canadenca ! 

Organitzats som imparables ! 

O ells o nosaltres !

Tarragona, 22 de maig de 2021

Cèl·lula de Tarragona del PCTC