Skip to main content

El Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) invita a hacer una reflexión sobre la presencia de Yolanda Díaz, vicepresidenta segunda del Gobierno de España y ministra de Trabajo y Economía Social, en Cataluña, los pasados 26 y 27 de enero.

Su presencia en las centrales sindicales de UGT y de CCOO es la materialización de la estrategia socialdemócrata para conseguir que la clase obrera catalana reciba la reforma laboral como un avance y, de esta forma, conseguir consumar la política de pacto social con una mayor estabilidad.

Esta intencionalidad a queda más clara en CCOO. La central sindical más importante de Cataluña, que recibió a Yolanda Díaz en una asamblea de delegados y delegadas, ha comunicado la convocatoria de asambleas para promocionar la reforma y procurar, de esta manera, conseguir cohesionar al mayor número de sindicalistas en una posición favorable. Esto lo quieren conseguir, como se vio en la asamblea, planteando exclusivamente las cuestiones positivas, sin cuestionar el carácter de clase del Estado, ni los intereses imperialistas de la Unión Europea, alejando a la clase obrera de la lucha y obviando los objetivos a largo plazo que persigue la reforma laboral, enmarcados dentro del modelo laboral de la “flexiseguridad” que abandera la patronal y que pretende normalizar el trabajo a demanda del empresario, profundizando en las reformas laborales anteriores.

El Buró Político del PCTE ha situado que la reforma laboral responde a una parte del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, el cual es una parte esencial de los compromisos del Gobierno con la Comisión Europea a cambio de los fondos NextGenerationEU. Y, por eso, responde al encargo de promover una mayor flexibilidad de la contratación para las empresas a cambio de una supuesta seguridad laboral.

Decretar que el diálogo social amplía la democracia, como hacía la vicepresidenta en la asamblea de CCOO, así como la insistencia por transmitir una sensación de victoria por parte de las cúpulas de las dos centrales sindicales generan un enorme peligro para la clase obrera. Un discurso vacío que, desde una pretendida defensa de los intereses de la clase obrera oculta las siguientes evidencias: que esta reforma se ha conseguido sin luchas obreras, sin huelgas generales, en las reuniones con la patronal y con el beneplácito final de ésta, de los partidos políticos más liberales de y la Comisión Europea. Una reforma que esencialmente responde a la hoja de ruta de los empresarios para hacer cambios estructurales en el modelo de relaciones laborales de nuestro país, con gran prejuicio para la clase obrera.

La convocatoria de asambleas y de espacios de participación en las grandes centrales sindicales de este país es positiva y es necesaria, pero no para suscribir la reforma laboral de la patronal, sino para reorganizar la ofensiva en cada centro de trabajo contra esta reforma laboral, contra las anteriores y en un marco de lucha general que nos permita recuperar derechos de la única forma en que es posible recuperarlos: a través de la confrontación de la clase obrera con la patronal, rechazando la dinámica del diálogo y del pacto social.

Comité Nacional del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC)

31 de enero de 2022


Sobre la presència de Yolanda Díaz a Catalunya i les assemblees de CCOO i UGT sobre la reforma laboral

El Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) convida a fer una reflexió sobre la presència de Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del Govern d’Espanya i ministra de Treball i Economia Social, a Catalunya, els passats 26 i 27 de gener.

La seva presència a les centrals sindicals d’UGT i de CCOO és la materialització de l’estratègia socialdemòcrata per aconseguir que la classe obrera catalana rebi la reforma laboral com un avenç i, d’aquesta manera, aconseguir consumar la política del pacte social amb una major estabilitat.

Aquesta intencionalitat ha quedat més clara a CCOO. La central sindical més important de Catalunya, que va rebre a Yolanda Díaz en una assemblea de delegats i delegades, ha comunicat la convocatòria d’assemblees per promocionar la reforma i, així, poder cohesionar al màxim nombre de sindicalistes en una posició favorable. Això ho volen assolir, com es va veure a l’assemblea, plantejant exclusivament les qüestions positives, sense qüestionar el caràcter classista de l’Estat, ni els interessos imperialistes de la Unió Europea, allunyant a la classe obrera de la lluita i obviant els objectius a llarg termini que persegueix la reforma, emmarcats en el model laboral de la “flexiseguretat” que abandera la patronal i que pretén normalitzar el treball a demanda de l’empresari, aprofundint en les reformes laborals anteriors.

El Buró Polític del PCTE ha situat que la reforma laboral respon a part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el qual és una part essencial dels compromisos del Govern amb la Comissió Europea a canvi dels fons NextGenerationEU. I, per tant, respon a l’encàrrec de promoure una major flexibilitat de la contractació per les empreses, a canvi d’una suposada seguretat laboral.

Decretar que el diàleg social amplia la democràcia, com feia la vicepresidenta a l’assemblea de CCOO, així com la insistència per transmetre una sensació de victòria per part de les cúpules de les dues centrals sindicals generen un enorme perill per a la classe obrera. Un discurs buit que, des d’una pretesa defensa dels interessos de la classe obrera, amaga les següents evidències: que aquesta reforma s’ha aconseguit sense lluita obrera, sense convocatòries de vagues generals, a les reunions amb la patronal i amb el beneplàcit final d’aquesta, dels partits polítics més liberals i de la Comissió Europea. Una reforma que essencialment respon al full de ruta dels empresaris per fer canvis estructurals en el model de relacions laborals del nostre país, amb greu perjudici per a la classe obrera.

La convocatòria d’assemblees i d’espais de participació en les grans centrals sindicals d’aquest país és positiva i és necessària, però no pas per a referendar la reforma laboral de la patronal sinó per reorganitzar l’ofensiva a cada centre de treball contra aquesta reforma laboral, contra les anteriors i en un marc de lluita general que ens permeti recuperar drets de l’única forma en què és possible recuperar-los: a través de la confrontació de la classe obrera amb la patronal, rebutjant la dinàmica del diàleg i del pacte social.

 

Comitè Nacional del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC)

31 de gener de 2022