Recentment una revista dels EUA de primera fila, en col·laboració amb l’entitat Citizen Lab, destapava que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha estat espiant a polítics de Catalunya de primera fila tot utilitzant el programa de vigilància Pegasus, creat a Israel, i això ha posat directament en portada dels diaris de gran tirada l’escàs control que tenen els serveis d’intel·ligència i les seves activitats al nostre país.
Aquest escandalòs cas d’esionatge massiu s’ha fet de manera legal, atès que les pròpies regulacions legals amparen els serveis d’intel·ligència per monitoritzar la vida de les persones amb la simple autorització, sense cap control posterior, d’un Magistrat del Tribunal Suprem. La llei protegeix els secrets dels serveis d’intel·ligència, impedint que ningú, tret del Govern, sigui coneixedor de l’abast d’aquest espionatge un cop autoritzat pel Magistrat del Tribunal Suprem. Tant el Congrés com els Tribunals són apartats en bona mesura del control d’aquesta activitat, obrint les portes al control indiscriminat de les persones per part del Govern, i ho fan amparats per normes jurídiques com la franquista Llei 9/1968, sobre secrets oficials i la reforma de la LECRIM duta a terme per la Llei Orgànica 13/2015, que situa el procediment per obtenir autorització dels Tribunals per començar la vigilància de, per exemple, casos sospitosos d’atemptat contra la Constitució, però no situa cap control sobre el contingut del que s’espia .
L’espionatge als polítics de Catalunya mitjançant el programa Pegasus, que va portar els serveis d’intel·ligència a tenir un control total dels seus telèfons mòbils (trucades, whatsapp, localització, activació remota de micròfon i càmara, etc.) no és més que la punta de l’iceberg d’un amplíssim sistema de control, legal i il·legal, del qual hem anat coneixent petites parts al llarg dels anys.
Ja a l’any 2014, el diari ‘Público’ destapava l’adquisició il·legal per part d’alts càrrecs d’Interior del programa Pegasus amb la qual es creava l’anomenada “brigada política” del llavors Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, amb la que el comissari jubilat José Manuel Villarejo va fer les gravacions de l’Operació “Catalunya”.
També el cas judicial del “pequeño Nicolás” ha destapat casos d’espionatge il·legals de reunions entre agents del CNI i d’Assumptes Interns.
I, de nou, l’any 2009, el diari ‘El País’ revelava que l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, havia comandat un cas d’espionatge a gran escala contra els seus rivals polítics a la comunitat. Alguns d’aquests elements han estat incorporats al judici pel cas ‘Kitchen’.
Tots aquests elements que han anat sortint a la llum pública amb el pas dels anys, i que són indicis de l’ús de mecanismes d’espionatge massiu legals i il·legals en el marc de les pugnes interburgeses i de les lluites de poder entre qui gestiona els interessos del gran empresariat, revelen l’existència d’un immens entramat de vigilància, que escapa a tot control parlamentari o judicial i que no és conegut públicament més que en una ímfima part, i que de ben segur serà utilitzat de manera habitual per controlar les activitats dels treballadors i les treballadores conscients que lluiten pels seus drets a les empreses i als barris obrers.
Des del Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) denunciem l’existència d’aquest sistema d’espionatge massiu contra la població al nostre país i fem una crida a la classe obrera a no deixar-se enganyar per les aparences democràtiques d’un sistema fet per protegir l’empresariat i els seus interessos. Cal no dubtar que, en cas d’intensificació de la lluita de classes, qui gestiona l’Estat no dubtaran a volcar tots els seus recursos en la lluita contra les forces obrers i populars.
04/05/2022
Oficina de Premsa del PCTC