Catalunya

Diada nacional de Catalunya: davant dels falsos dilemes, seguim lluitant per la independència de la classe obrera!

By 11 septiembre 2020 No Comments

La Diada nacional de Catalunya arriba enguany enmig d’una profunda acceleració en l’empitjorament de les condicions de vida de la majoria obrera i popular. Aquesta terrible situació, fruit de la lògica del capitalisme, evidencia el veritable paper de la Generalitat de Catalunya, una institució que executa normatives antiobreres i antipopulars en benefici de la patronal.

La pandèmia no és la causa de la crisi econòmica, simplement n’ha estat un catalitzador, un element que ha accelerat la recessió econòmica que ja es venia esdevenint i que ha detonat la crisi econòmica abans del moment esperat. Dir que la situació sanitària és la causa de l’econòmica és un acte de manipulació política per justificar la reducció de les rendes del treball en benefici de l’empresariat. Foment Nacional del Treball marca la pauta constantment al Govern, i el catalanisme polític la transforma en llei i decret. ERC, JxCAT i tota l’atomització independentista porten anys jugant un paper crucial en la desmobilització obrera tractant d’evitar per tots els mitjans que la lluita de classes se situï en l’eix central de la vida política. El projecte independentista contemporani no té com a objectiu real la separació respecte l’Estat espanyol, per molt que s’intenti vendre la idea a les bases. El projecte de JxCAT i ERC consisteix en millorar la posició dels sectors de la petita i mitjana burgesia catalana que la darrera crisi econòmica va empobrir, amb discursos “progressistes” per situar amplis sectors de la classe treballadora sota bandera aliena. De la CUP, més enllà de les propostes esbojarrades de nacionalitzar el sector turístic, però no la indústria, i dels estats d’ànim canviants, només serà recordada per la seva principal i més transcendental fita política: haver votat els pressupostos de la patronal de l’any 2017.

Des del Partit Comunista ja vam publicar l’Onze de Setembre de 2017 un document titulat El nostre camí: la independència de la classe obrera, on s’analitzaven el caràcter de classe del projecte independentista i les seves contradiccions i impossibilitats per defensar els interessos de la classe treballadora i les capes populars. Avui, Onze de Setembre de 2020, aquell document segueix més vigent que mai. Avui, la classe obrera catalana té més motius que mai per combatre les polítiques antiobreres de la patronal, que tant es troben representades en el govern central com en el català.

L’acció política d’ERC i JxCAT durant el darrer curs polític i el que portem d’aquest ve marcada per l’intent d’augmentar les externalitzacions del sector públic amb la proposta de la “Llei Aragonès”; per beneficiar les postures de la patronal en els grans conflictes obrers com el de Nissan,Iqoxe, General Cable, Continental, Acciona, Novel Automotive, Montajes Rus i més recentment els conflictes de Saint Gobain i Bosch; per empitjorar les condicions del personal sanitari i d’educació, amb importants augments de la càrrega laboral; i per destrossar encara més l’escola pública catalana, ja molt malmesa i mercantilitzada des de la Llei 12/2009 d’educació (LEC).

Durant el passat curs vam engegar una campanya contra la “Llei Aragonès” amb diversos actes i un document d’anàlisi titulat Contra la llei aragonès amb la qual vam denunciar i evidenciar el caràcter de classe dels partits que governen. La mobilització popular i les teòricament imminents eleccions van fer fracassar l’intent de llei, però actualment la Generalitat intenta trossejar l’avantprojecte per anar-lo aprovant per parts i a cop de decret. Un darrer exemple és el Decret 69/2020, de 14 de juliol, pel qual s’aprofundeix en la concreció del concert social i la gestió delegada a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, un decret que augmenta el flux de diner públic cap a empreses privades que operen en el mercat del 3r sector.

En els diferents conflictes obrers que s’han succeït i que es continuaran succeint, la Generalitat sempre juga el paper d’esmorteïdor de la lluita obrera i d’amic de la patronal. Un clar exemple el trobem en el cas de l’accident a d’Iqoxe on la inseguretat laboral porta anys augmentant i la Generalitat s’ho mira de cantó. En el cas de Nissan, la sortida al conflicte tenia una altra possibilitat, lluitar per la nacionalització de les infraestructures de l’empresa a Catalunya i per evitar el xantatge empresarial. Però Foment del Treball vol que la classe treballadora pagui les pèrdues empresarials i,consegüentment, els governs de torn seguiran oferint milionades d’euros en ajuts públics a les empreses que vinguin, mentre la nostra classe veu augmentada la jornada laboral, la carrega de treball, les congelacions salarials, els ERTO i els ERO. La pandèmia també ha posat al descobert una tragèdia quotidiana que fa anys que denunciem, la desmesurada explotació laboral i xenofòbia que pateixen gran part dels treballadors del camp català, on el partit fa una crida a l’organització davant les condicions de treball inhumanes.

L’inici de l’actual curs escolar marca un abans i un després en la percepció de gran part de l’opinió pública respecte les polítiques del govern en matèria educativa, que ara es posen al descobert més que mai. De les importants reduccions pressupostàries en educació com les de 2017 entre d’altres, s’arriba a la situació actual en la qual la Generalitat no ha volgut deixar marge de maniobra per assegurar l’augment de la qualitat de l’escola pública catalana. Com ja vam explicar en un recent document la Generalitat de Catalunya beneficia l’escola privada en detriment de l’escola pública, malmet el procés de normalització lingüística per dividir la classe treballadora, i juga amb el futur del nostre país, un país que ha de ser per a la classe obrera i no pels paràsits que defensen ERC, JxCAT, VOX, PP i la resta de partits de la patronal.

La recentment aprovada Llei per limitar el preu dels lloguers està plena de concessions als grans propietaris de pisos i segueix sense respondre de manera efectiva al greu problema de l’habitatge a Catalunya, que continua sent un dels grans maldecaps de la majoria de la població. Moltíssimes famílies obreres han de dedicar més del 50% del seus salaris només per pagar la llar. La patronal del turisme, banquers i especuladors immobiliaris es lucren a costa dels drama social mentre financen grups neonazis parapolicials emparats pels Mossos d’Esquadra i campanyes mediàtiques sobre suposats “okupes”que roben les cases dels pobres.

Aquesta tardor, mentre la sanitat continuarà saturada, s’accelerarà la transformació dels ERTO en ERO, tal i com el Partit assenyalava en diversos comunicats centrals ara ja fa mesos. Davant d’aquesta realitat el Govern de la Generalitat ja s’ha mostrat, fins ara, completament incapaç de fer res pels treballadors, col·locant-se sempre al costat de la patronal. Només l’organització de la classe obrera podrà fer front als nous atacs i mesures antiobreres i antipopulars que ens intentaran vendre o fer assumir amb l’excusa d’aguantar banderes alienes. L’única forma de garantir el dret a l’autodeterminació del poble català és aconseguint que el poble treballador sigui qui dicti el seu propi camí, i això només es pot aconseguir tornant a situar la contradicció capital-treball al capdamunt i per davant de totes.

Aquest Onze de Setembre tornem a recordar que el nostre camí és la independència de la classe obrera.

11 de setembre de 2020

Comitè Nacional del PCTC